Paremiologia catalana comparada digital

Carn de ruc i carn de dona, poca de bona

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1928.

Carn de ruc i carn de dona, poca de bona

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 30. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 311. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Carn», p. 221. Universitat Miguel Hernández.

Carn de burro i carn de dona, poc bona

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Carn», p. 221. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 90. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Carn de bou i carn de dona, mira-te-la poca estona

1 font, 1958.
Barri, Tomàs (1958): Aforismes, refranys, màximes i cites d'ús industrial i familiar, p. 10. Autoedició.

Carn de burro i carn de dona, poca bona

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1165», p. 716. Columna Edicions.

Carn de burro y carn de dòna, pòca bòna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 43. Editorial Arte y Letras.

Carn de dona, poca i bona

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Masclisme i feminisme», p. 61. Editorial l'Esquer.

Carn de ruc i carn de dona, poca bona

1 font, 2004.
Però, a més a més, els animals objecte de la compració sempre ho són per les seves característiques negatives, que es traspassen naturalment a les dones. Usualment, es tracta de mules i ases, entre d'altres.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 29. Consell Insular de Menorca.