Paremiologia catalana comparada digital

Com més pelut, més volgut

23 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1915.

Quant més pelut, més volgut

6 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.
Sinònim: Quant més peluda, més volguda, quan més pelat, més desgraciat.
Lloc: Ontinyent.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà a. Parts del cos. Parts del cos. Cabell i barba. Depilació, ser pelut, -uda», p. 398. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: A on hi ha pèl, hi ha alegria.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1530», p. 63. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pelut / Calvo», p. 245. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Com més pelut, més volgut

3 fonts, 1926.
Ho diuen les persones peludes per fer creure que aqueix defecte és més aviat una gràcia.
Sinònim: Quant més peluda, més volguda.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pelut, -uda Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Quant més peluda, més volguda

3 fonts, 1926.
Ho diuen les persones peludes per fer creure que aqueix defecte és més aviat una gràcia.
Sinònim: Com més pelut, més volgut.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pelut, -uda Refr. a)». Editorial Moll.
Dimoni emplomat (2014): «https://twitter.com/dimoniemplomat». Twitter.
Equivalent en francès: Plus poilue, plus désirée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amor / L'amour», p. 100. Robert Morel Editeur.

Quant més peluda més volguda

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure…», p. 39. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pelut / Calvo», p. 245. Universitat Miguel Hernández.

Com més peluda, més volguda

1 font, 2010.
Lloc: Burjassot (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més pelut més ben volgut

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Com mes pelut mes volgut

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cuan més pelút, més vòlgut

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «C», p. 79. Circulo Industrial de Alcoy.

Quan més peluda, més volguda

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 2. Home i dona. a. Dona. Dona. Dona en general», p. 382. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan més pelut més ben volgut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Quan més pelut, més ben volgut

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 43. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Quant mes peluda, mes volguda

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 125. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quant més peluda, més volguda, quan més pelat, més desgraciat

1 font, 2012.
Sinònim: Quant més pelut, més volgut.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà a. Parts del cos. Parts del cos. Cabell i barba. Depilació, ser pelut, -uda», p. 398. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.