Paremiologia catalana comparada digital

Com més pelut, més volgut

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1915.

Quant més pelut, més volgut

5 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.
Sinònim: A on hi ha pèl, hi ha alegria.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1530», p. 63. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pelut / Calvo», p. 245. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Com més pelut, més volgut

2 fonts, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Quant més peluda més volguda

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure…», p. 39. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pelut / Calvo», p. 245. Universitat Miguel Hernández.

Quant més peluda, més volguda

2 fonts, 1969.
Dimoni emplomat (2014): «https://twitter.com/dimoniemplomat». Twitter.
Equivalent en francès: Plus poilue, plus désirée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amor / L'amour», p. 100. Robert Morel Editeur.

Com més peluda, més volguda

1 font, 2010.
Lloc: Burjassot (l'Horta de València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més pelut més ben volgut

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Com mes pelut mes volgut

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan més pelut més ben volgut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Quan més pelut, més ben volgut

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 43. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Quant mes peluda, mes volguda

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 125. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).