Paremiologia catalana comparada digital

D'incògnit

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

D'incògnit

9 fonts, 1969.
Equivalent en castellà: De incògnito.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 147. Editorial Diàfora.
Volent passar desapercebut, defugint d'ésser tractat com li correspon.
El rei viatjava d'incògnit.
Equivalent en castellà: De incógnito.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Incògnit», p. 136. Enciclopèdia Catalana.
No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon.
El president, sempre que anava a estiuejar a les Bermudes, ho feia d'incògnit / El rei viatjava d'incògnit.
Sinònim: D'amagat (d'algú), en secret.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Secretament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
D'amagat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Incògnit (d')», p. 303. Edicions Polígrafa.
Loc. adv. [LC]. [Desplaçar-se] sense donar a conèixer la pròpia identitat, per tal de no ésser reconegut.
La presidenta viatjava d'incògnit.
Sinònim: Anar d'incògnit | Passejar d'incògnit | Sortir d'incògnit.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «incògnit ». Institut d'Estudis Catalans.
Anava d'incògnit amb un barret i unes ulleres fosques.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 41. Llibres de l'Index, S.A.
No volent fer-se conèixer.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 86. Editorial Millà.
No volent ésser conegut.
Sinònim: Celadament, dissimuladament, d'amagat, particularment, privadament.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 135. Edicions 62.
Secretament. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

D'incònit

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.

De incógnit

1 font, 1839.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en castellà: De incógnito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Incógnit», p. 42. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en francès: Incognito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Incógnit», p. 42. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en italià: Incognito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Incógnit», p. 42. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en llatí: Ignoti personam induens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Incógnit», p. 42. Impremta de Josep Torner.