Equivalent en castellà: De incògnito.
D'incògnit
12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
D'incògnit
7 fonts, 1969.
Volent passar desapercebut, defugint d'ésser tractat com li correspon.
El rei viatjava d'incògnit.
Equivalent en castellà: De incógnito.
No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon.
El president, sempre que anava a estiuejar a les Bermudes, ho feia d'incògnit / El rei viatjava d'incògnit.
Sinònim: D'amagat (d'algú), en secret.
Font: R-M / EC.
D'amagat.
Anava d'incògnit amb un barret i unes ulleres fosques.
Lloc: Vic (Osona).
No volent fer-se conèixer.
No volent ésser conegut.
Sinònim: Celadament, dissimuladament, d'amagat, particularment, privadament.
D'incònit
1 font, 2017.
De incógnit
1 font, 1839.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en castellà: De incógnito.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en llatí: Ignoti personam induens.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en francès: Incognito.
Mod. adv. de que se usa pera significar que alguna persòna constituida en dignitat vol que se la tinga per desconeguda, y que no se la tracte ab las cerimonias y etiqueta que corresponen á la sèva categoría.
Equivalent en italià: Incognito.