Paremiologia catalana comparada digital

Déu ens guardi de tot mal i de ratxa de mestral

18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1938.

Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral

5 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 35. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vent fred.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 635. Web.
Es conjura aquest fred gelador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent mestral (procedent del nord-est)», p. 627. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 98. Editorial l'Esquer.

Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
Vent sec i fred que provoca un bon nombre de temporals en mar, produint també algun ruixat. Al seu pas deixa el cel clar i net de núvols, donant una sensació de calor durant el dia, si hom està a redós del vent.
Lloc: Mallorca.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Mestral (315o)», p. 59. Editorial Noray.

Déu mos guard de tot mal i de ratxa de mestral

2 fonts, 1981.
De tot el que no és bo.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 263. Editorial Moll.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».

Déu ens guard de tot mal / i de ratxa de mestral

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 43. La Neotípia.

Déu ens guard de tot mal i de ratxa de Mestral

1 font, 2019.
Los vientos provenientes de mestral, son los más duros en la isla. Son vientos por norma general racheados y con velocidades altas. En navegación marítima a vela son los más temidos y complicados de navegar. Al mismo tiempo, son vientos que en los días que soplan provocan malestar en la salud en parte de la población. De: Bonafé, Fuster, Morte.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.1. Viento de Mestral», p. 584. Universitat de les Illes Balears.

Déu ens guard de tot mal, / i de retxa de mestral

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Mestral», p. 226. Edebe. Edicions Don Bosco.

Déu ens guarde de tot mal i de ratxa de mestral

1 font, 2019.
Los vientos provenientes de mestral, son los más duros en la isla. Son vientos por norma general racheados y con velocidades altas. En navegación marítima a vela son los más temidos y complicados de navegar. Al mismo tiempo, son vientos que en los días que soplan provocan malestar en la salud en parte de la población. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.1. Viento de Mestral», p. 584. Universitat de les Illes Balears.

Déu ens guarde de tot mal, i bufada de Mestral

1 font, 1980.
I darrerament tenim el Mestral, un vent que sol fer ben poca gràcia als llauradors i als mariners. É vent del nord-oest al que se li diu també vent Cremadís, que a l'hivern sol facilitar unes gelades d'aquelles que no han conegut ni "·los más viejos del l.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.

Déu ens guardi de tot mal i de ratxa de mestral

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.

Déu mos guard de tot mal i de ratxa de Mestral

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 30. Consell de Mallorca.

Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral

1 font, 2019.
'Mestral' és un derivat de 'mestre' ('cabdal, principal'), antiga denominació d'aquest vent per ser el més fort. Un vent que creava terror entre els nauxers.
Lloc: País Valencià.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Mestral», p. 73. Edicions del Bullent.