Paremiologia catalana comparada digital

De la festa, la vespra

26 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

De la festa, la vespra

17 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 45. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 670», p. 401. Columna Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 672», p. 401. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 12. Refranys sobre festes i lleure». Llibres de l'Index, S.A.
Es en la vespra d'una festa quan es pot celebrar ja que l'endemà no s'ha de treballar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 219. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «V», p. 348. Juli Jordà Mulet.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 148. Editorial l'Esquer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1773. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «D», p. 60. Autoedició.
Per poder gaudir de qualsevol festa, siga religiosa o pagana, cal fer tot un seguit de preparacions perquè la cosa tinga l'alçada que es mereix i el lluïment que tothom n'espera.
És en aquestes preparacions i en totes les il·lusions que s'hi van dipositant mentre es treballa per ella que s'ha de gaudir.
Font: http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/de-la-festa-la-vespra/.
Mompó, Francesc (2010): L'informatiu «La iseta. De la festa, la vespra». Web.
Font: PR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «riure i plorar», p. 73. Instituto de Estudios Turolenses.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 100. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
El poble vol sintetitzar-ho tot. Quan entropessa amb paraules massa llargues, sap tallar-les amb més sentit pràctic que gramatical, Quan unes lletres finals li pareixen innecessàries, les elideix. Quan pot expressar una idea amb dues paraules, elimina totes les altres mitjançant una el·lipsi.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 15. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.6. Celebracions i festes referents per a la vida», p. 244. Eixam Edicions.

Per la vespra es coneix la festa

3 fonts, 1980.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11. Festes: Carnestoltes - Tots Sants». Blogger.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 259. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De la festa la vespra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 57. Editorial Arte y Letras.

La festa, la vespra

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 284. Editorial Antinea.

Lo millor de la festa es la vespra

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 95. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
1. De base morfològica. Graus de l'adjectiu. Superlatiu.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 15. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).