Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1023. Editorial Selecta-Catalonia.
De la mar, l'esturió, i, de la terra, el bacó
24 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.
De la mar l'esturió i de la terra el bacó
14 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Aconsella aquestes carns com les més saboroses.
Sinònim: De la mar el mero, y de la tierra el cordero.
Aquesta expressió és molt típica a Vinaròs, i ací s'utilitza amb el sentit que cadascú ha d'anar amb els seus i no es pot barrejar ni la gent ni els aliments.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: Simó 1999:63.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 816 | Del mar el mero y de la tierra el carnero.
Les seves carns són exquisides.
Sinònim: De la mar el bon peixó | De la mar el bon peixó, de la terra el bon (o el gros) moltó.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
De la mar l'esturió; i de la terra, el bacó
2 fonts, 2011.
Esturió = peix de mar i de riu del qual s'obté el caviar / bacó = porc, garrí. Alaba l'exquisitesa culinària d'aquests animals.
Equivalent en castellà: De la mar el mero, y de la tierra el cordero | Similars: Besugo de enero vale un carnero | Berzas en enero, saben como carnero.
De la mar, l'esturió; de la terra el bacó
2 fonts, 2008.
De la mar l'esturió y de la tèrra el bacó
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
De la mar, l'esturió i de la terra, el bacó
1 font, 1992.
De la mar, l'esturió, i de la terra, el bacó
1 font, 1993.
De la mar, l'esturió, i, de la terra, el bacó
1 font, 1994.
De la mar, l'esturió; i de la terra el bacó
1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Del mar, l'esturió, i de la terra, el bacó
1 font, 1969.
Equivalent en francès: De la mer, l'esturgeon, et de la terre, le porc.
Lloc: Catalunya del Nord.