Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1201. Editorial Selecta-Catalonia.
De mala dona no vulguis amistança, perquè ara la vol, ara la llança
12 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1398.
De mala dona no vulguis amistança, perquè ara la vol ara la llança
3 fonts, 1936.
D'ávol fembra no prengas amistansa, car la pren y tòst la llansa
1 font, 1875.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla.
D'avol fembra no prengas amistansa, car la pren y tost la llansa
1 font, 1883.
D'àvol fembra no prengues amistança, car la pren i tost la llança
1 font, 1992.
D'àvol fembra, / no prengas amistança, / car la pren, / i tost la llança
1 font, 1968.
D'àvol fembra, no en prenguis amistança car la pren i prest la llança
1 font, 2003.
NN: Àvol: dolenta.
Dàvol fembra no prengas amistança, / car qui la pren tantost la llança: / y may la llur privança / ompla la bossa
1 font, 1902.
Lo que ha de ésser l'home atés lo que es lo mon y ses miseries. De: Turmeda, Anselm.
Font: Llibre de bons amonestaments.
Davol fembra no prengas amistança, car lo pren y tost la llança
1 font, 1900.
Davol fembra no prengas amistansa car la pren y tost la llansa
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
De àvol fembra amistança / no prengues, car tost es cansa / e mai la llur privadança / no umple bossa
1 font, 1398.
De: Turmeda, Anselm.