Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 24. Edicions Tres i Quatre.
De pèl roig, ni gat ni porc (o ni gos)
14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1919.
De pèl roig, ni gat ni gos
6 fonts, 1989.
També, com dèiem, algunes característiques físiques o de conducta queden recollides al refranyer, de vegades amb no gaire bons ulls. Els altres, en el sentit d'altres cultures, són especialment criticats, i és que la identitat d'un grup humà, d'una cultura i d'una nació consisteix a «identificar-se amb» i «diferenciar-se de».
Lloc: Marina Baixa.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
De pèl roig, ni gat, ni porc
3 fonts, 2007.
Es diu que qui és pèl-roig no és de fiar.
Sinònim: Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
De pel roig, ni gat, ni porc
2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
De pèl ròig, ni gat ni gos
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
De pèl roig, ni gat ni porc
1 font, 2008.
Sentència popular que expressa la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter.