Paremiologia catalana comparada digital

Del que tenim, no ens falta res

13 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1918.

De lo que tenim, no mos falta res

2 fonts, 1926.
Es diu irònicament per manifestar l'escassesa que es pateix d'una cosa.
Lloc: Men.
Ironia d'escassesa.
Lloc: Menorca.
A casa pobra no hi falta misèria.
Lloc: Menorca.

De lo que tenim no mos falta res

1 font, 1993.
Es diu irònicament de l'escassesa que es pateix d'una cosa (D.).

De lo que tenim no mus falta rès

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.

De lo que tenim, no ens falta res

1 font, 2008.
És un axioma que no té volta de fulla.

Del que tenim ens en servim

1 font, 1923.
Es diu devegades quan un pot pagar i no paga per anar fent el seu fet.
Lloc: Manresa.

Del que tenim no ens falta de res

1 font, 2011.
La forma verbal «tenim» es pot pronunciar 'tinim', i el pronom «res» se sol pronunciar 're', amb «e» tancada. Curiós adagi, propi de Cerdanya, que se sol contestar quan algú diu que en un lloc hi ha de tot, que els qui hi viuen «arrai» perquè tenen de tot, en el sentit de no exagerar.
Sí, al meu poble del que tinim no ens falta de re.
Lloc: Cerdanya.

Del que tenim, ens en servim

1 font, 1992.

Del que tenim, no ens falta de res

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Del que tenim, no ens falta res

1 font, 1993.

Del que tenim, no mos falta res

1 font, 1992.

Del que tinc (del que hi ha) no em falta res

1 font, 2010.