Paremiologia catalana comparada digital

Dels lladres de casa fa de mal guardar

18 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1865.

Dels lladres de casa, és mala la guarda

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Robatori», p. 124. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.

Dels lladres de casa és mala la guarda

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1091. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 269. Edicions 62.

Dels lladres de casa fa de molt mal guardar

2 fonts, 1926.
Sinònim: Els lladres de casa són els més dolents | Lo lladre de casa fa de mal vigilar, perquè l'hora menys pensada us la fa.
Lloc: Barc., Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Lladre Refr. e)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Des voleurs de la maison il est difficile de se garder.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 140. Robert Morel Editeur.

Dels lladres de casa és mala guarda

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Dels lladres de casa fa de mal guardar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 32», p. 396. Columna Edicions.

Dels lladres de casa fa de mol mal guardar

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «LL», p. 32. Manuscrit.

Dels lladres de casa fa de molt mal fordar

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «LL», p. 56. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Dels lladres de casa fá de mòlt mal guardar

1 font, 1865.
Ref. Denota quant perjudicial es tenir gent dolenta en casa, per quant fan la seva sense ser reparats.
Equivalent en castellà: No hay peor mal que el enemigo de casa para dañar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lladre», p. 78. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota quant perjudicial es tenir gent dolenta en casa, per quant fan la seva sense ser reparats.
Equivalent en llatí: Maxima pernicies censenda domesticus hostis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Lladre», p. 78. Hermanos Espasa, Editores.

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Dels lladres de casa ningú es pot guardar

1 font, 1933.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 282. Societat Castellonenca de Cultura.

Dels lladres de casa, és mala de guardar

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 102. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dels lladres de casa, es mala la guarda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 58. Editorial Arte y Letras.