Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Dels meus punts et riuràs, però dels meus diners no menjaràs
12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1736.
Dels meus punts et riuràs, però dels meus diners no menjaràs
4 fonts, 1951.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Així diu qui s'apanya la roba, o qualsevol altra cosa, abans que pagar perquè li ho facen.
Lloc: País Valencià.
De mos punts et riuràs, però de mos diners no menjaràs
3 fonts, 1989.
Es diu dels qui són criticats d'ésser avars o de mena estalviadors. També del qui molt treballa i estalvia, referint-se a altres que no ho fan.
Mos = forma antiga de els meus. Fa crítica dels agarrats, als quals els importa poc l'opinió dels altres.
Equivalent en castellà: Similars: Lo verás, pero no lo catarás. Ande yo caliente y ríase la gente.
De mos punts quiçà et riuràs, mes de mos diners no menjaràs
1 font, 1992.
De mos punts quiçà et riuràs, mes de mos diners no mentjaràs
1 font, 1736.
De mos punts te riuràs, però de mos diners no menjaràs
1 font, 1997.
Advierte que uno se satisface con lo que tiene, y aún hace economías.
Equivalent en castellà: De mis puntos te reirás, pero de mi dinero no comerás.
Lloc: País Valencià.
Dels meus apunts et riuràs, pero dels meus diners no menjaràs
1 font, 2006.
Dels meus ports et riuràs, però dels meus diners no menjaràs
1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).