Paremiologia catalana comparada digital

Dona provada, ni vídua ni casada

26 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.

Filla enllotada, ni vídua ni casada

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 39. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Hija enlodada, ni viuda ni casada.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Enllotada», p. 54. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Dona provada, ni viuda ni casada

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1198. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 48. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1647», p. 845. Columna Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 120. J. Huguet Pascual, editor.

Filla rebaixada, ni viuda ni casada

4 fonts, 1936.
Cal tractar els fills sense rebaixar-los.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.6. Família. Refranys», p. 433. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 23. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.

Dona provada, ni vídua ni casada

3 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 110. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Filla enllotada ni vídua ni casada

2 fonts, 1993.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 52. Seuba Edicions.

Dòna prová, ni viuda, ni casá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 67. Editorial Arte y Letras.

Filla enllotada, ni vidua ni casada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Filla enllotada, ni viuda ni casada

1 font, 2003.
NN: Llot: en registre figurat, allò que envileix o deshonra.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.

Filla rebaixada ni viuda ni casada

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.