Dona provada, ni vídua ni casada

23 recurrències en 8 variants.

1. Dòna prová, ni viuda, ni casá (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 67. Editorial Arte y Letras.

2. Dona provada, ni vídua ni casada (1989, 3 fonts)

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 110. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

3. Dona provada, ni viuda ni casada (1951, 4 fonts)

Lloc: Ribera.

5. Filla enllotada, ni vídua ni casada (1988, 8 fonts)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Equivalent en castellà: Hija enlodada, ni viuda ni casada.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.

6. Filla enllotada, ni viuda ni casada (2003, 1 font)

NN: Llot: en registre figurat, allò que envileix o deshonra.

7. Filla rebaixada ni viuda ni casada (2006, 1 font)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

8. Filla rebaixada, ni viuda ni casada (1951, 3 fonts)

Cal tractar els fills sense rebaixar-los.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 258. Edicions 62.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte