Paremiologia catalana comparada digital

Mort el gos, morta la ràbia

60 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1736.

Mort el gos, morta la ràbia

21 fonts, 1767.
Expressions on apareguen els animals. Raríssimes són les granges —no industrials— que no tinguen gos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 62. Autoedició.
Desapareguda la causa, desapareix el problema.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres animals que ens caracteritzen i hem de conèixer», p. 361. Editorial Gregal.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Realistes», p. 45. Edicions Morera.
Realistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Vol dir que l'efecte desapareix quan desapareix la causa.
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 3. Un cistell de metàfores», p. 127. Autoedició.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «M», p. 77. Edicions de 1984.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «361», p. 109. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 774», p. 817. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Y desta forma auríem acabat en los torróns; perque mòrt lo gos, mòrta la rabia.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 69. Librerías París-Valencia.
Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Burriana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 157. Edicions Polígrafa.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata…», p. 131. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «M», p. 36. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 19. Editorial l'Esquer.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Si se suprimeix la causa, despareix l'efecte.
Sinònim: Mort es ca, morta sa ràbia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Joandomènec (1994): Avui «Diàleg. Personalitzar», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. M», p. 28. Amics de Tous.

Mort es ca, morta sa ràbia

5 fonts, 1984.
Perquè desapareixi una cosa, ha de desaparèixer abans el motiu.
Sinònim: Mort el gos, morta la ràbia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 351. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 45. Consell de Mallorca.
Si se suprimeix la causa, despareix l'efecte.
Sinònim: Mort el gos, morta la ràbia.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.
Vol dir que si se suprimeix la causa, desapareix l'efecte (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «498 Ca», p. 78. Institut Menorquí d'Estudis.
Un de mort, ja no mossega.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mort lo gos, morta la ràbia

5 fonts, 1736.
Cesando la causa, cesa el efecto.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, se acabó la rabia.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 75. Comercial Denes, SL.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1805. Publicacions de la Universitat de València.
Font: ME, CO, FI, FX, G, MR, MS, PB, PR, TA, TC, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.
Selecció d'adagis recollits per Carles Ros en l'any 1736. De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2008): L'Estel «Adagis 270 anys després», p. 14. Revista L'Estel.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 73. Librerías París-Valencia.

Mort el ca, morta la ràbia

4 fonts, 1969.
Vol dir que si se suprimeix la causa, desapareix l'efecte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ca», p. 39. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.
Equivalent en francès: Mort le morte la rage.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.

Mort el gos, morta la rabia

4 fonts, 1985.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 104. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Lloc: Argentona (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.

Mort el gos, acabada la ràbia

2 fonts, 1993.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. M», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Martorelles.
Pérez Gómez, Ferran (2010): Apunts sobre la Història de la casa i de la hisenda de can Sunyer, de Jaume Sindreu «Refranys», p. 59. Web.

Mort lo cà, morta la rabia

2 fonts, 1900.
Acabada la causa, acabats los efectes.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, muerta la rabia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 137. L'Avenç.
(Jud.).
Sinònim: Morta la cuca, mort lo verí (Germ.) | Tol la dente tolràs la fetor.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 66. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A mort el gos, s'ha acabat la ràbia

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 176. Autoedició.

Matem al gos i acabem con la rabia

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Mort el ca, morta sa ràbia

1 font, 1976.
Font: DCVB, s. v. 'ca'
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el ca», p. 107. Almanac Català del Rosselló.

Mòrt el gòç, mòrta la rábia (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Mòrta la cuca, mòrt el verí.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «V. Harmonía de les paraules: Prosodia. Barbarismes. M », p. 99. Baguñá, editor.

Mort el gos morta la ràbia

1 font, 2010.
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mort el gos, / morta la ràbia

1 font, 1969.
Lloc: Burriana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos», p. 157. Edicions Polígrafa.

Mort el gós, morta la rabia

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 41. Real Academia de Historia.

Mort el gos, s'ha acabat la rabia

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.

Mort el gos…, morta la ràbia

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Mort el llop, acabada la ràbia

1 font, 2010.
Lloc: Martorelles.
Pérez Gómez, Ferran (2010): Apunts sobre la Història de la casa i de la hisenda de can Sunyer, de Jaume Sindreu «Refranys», p. 59. Web.

Mort es ca, / morta sa ràbia

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 8. Edicions Polígrafa.

Mòrt es ca, mòrta sa rabia

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IV.- Animals menors», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.

Mort lo ca, morta la rabia

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 85. Editorial Rourich.

Mort lo gos morta la ràbia

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Mort lo gos morta la rabia

1 font, 1883.
Sinònim: Morta la cuca mort lo verí.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Mort lo gos s'ha acabat la rabia

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 267, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.