66 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1803.
10 fonts, 1968.
Indicar conseqüència: expressar les relacions de conseqüència entre les idees.
Ara, doncs, el que cal és sumar esforços de totes les forces representades en aquest consistori.
Sinònim: Així doncs | Consegüentment | De manera que | En conseqüència | En efecte | És per això que | Per això | Per consegüent | Per la qual cosa | Per tant.
Per indicar conseqüència.
Sinònim: En conseqüència | A conseqüència de | Conseqüentment | Per consegüent | Per tant | Així és que | De manera que | Per això | Per aquest fet | Cosa que.
Equivalent en castellà: Luego.
Conj.
Equivalent en castellà: Pues, luego.
2.2 Per indicar conseqüència.
En conseqüència / a conseqüència de / conseqüentment / per consegüent / per tant / així és que / de manera que / per això / per aquest fet / doncs / cosa que.
Sinònim: En conseqüencia, a conseqüència de, conseqüentment, per consegüent, per tant.
Per consegüent. Mot il·latiu, deductiu, de continuïtat.
Lloc: Catalunya.
Conjunció consecutiva.
Només pensem a conservar el càrrec. Doncs amb mi que no hi comptin | Tenen ganes de fer mullader. Doncs els pararem els peus.
Conseqüència.
Equivalent en castellà: Pues.
Sinònim: Per tant | Per consegüent | Consegüentment.
Equivalent en castellà: Por lo tanto.
La funció de les conjuncions és enllaçar oracions independents o elements independents d'aquests (coordinacions), o bé oracions subordinades a oracions principals (subordinació) tot indicant la subordinació d'aquest enllaç. Aquesta funció poden realitzar-la una o més conjuncions simples, i també les locucions conjuntives.
Et dic que he perdut el talonari. Doncs no podrem traure diners del banc (il·lativa).
Lloc: País Valencià.
2 fonts, 1839.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en francès: Donc.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en italià: Dunque.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en llatí: Ergo.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en llatí: Igitur.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en llatí: Itaque.
Partícula que servex en la oració de nota de qui resol alguna cosa ó se afirma sòbre lo que discòrre ó va á discórrer. En aquest sentit se posa regularmènt desprès de la primèra paraula de la oració.
Equivalent en castellà: Pues.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en castellà: Pues.
Servex també de nota de il·lació, y mòltas vegadas equival á suposad que.
Equivalent en llatí: Ergo.
Servex també de nota de il·lació, y mòltas vegadas equival á suposad que.
Equivalent en italià: Giaechè.
Servex també de nota de il·lació, y mòltas vegadas equival á suposad que.
Equivalent en llatí: Igitur.
Servex també de nota de il·lació, y mòltas vegadas equival á suposad que.
Equivalent en castellà: Pues.
Servex també de nota de il·lació, y mòltas vegadas equival á suposad que.
Equivalent en francès: Puisque.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en italià: Certament.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en francès: Certes.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en italià: Davvero.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en llatí: Equidem.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en castellà: Pues.
Se usa també com interjecció pera donar forsa á la amenassa; y axí se diu: dòncs te asseguro que me la pagarás.
Equivalent en llatí: Quidem.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en italià: Certamente.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en francès: Certes.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en llatí: Equidem.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en italià: In verità.
Se usa també com partícula adversativa pera denotar lo sentit contrari á lo que ántes se habia proposad, com: Pere ha robad á sòn amo, dòncs no lo tenia jo per lladre.
Equivalent en llatí: Verum.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en llatí: At.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en francès: Certainement.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en italià: Ciertamente.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en francès: Oui.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en castellà: Pues.
Servex també pera certificar alguna cosa anteposandla en la oració, com: dòncs aquest es lo meu fill.
Equivalent en italià: Si.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en italià: Come.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en italià: Come mai.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en francès: Comment.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en italià: Perchè.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en francès: Pourquoi.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en castellà: Pues.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en llatí: Quare.
Tamb ́se usa com partícula relativa pera redargüir de un cas á altre ó de un discurs á altre, com: no gosarias fèr axó davant de un home; dòncs com gosas fèrho davant de Dèu.
Equivalent en llatí: Quid ergo.
Usad sol y com separad de la oració servex pera preguntar lo que se dubta, y pera respóndrer afirmand lo que se pregunta; y de aquest modo se hi sol afègir la partícula no, pera donarli mès vivesa en la resposta, y la partícula que en la pregunta.
Equivalent en llatí: Cur non.
Usad sol y com separad de la oració servex pera preguntar lo que se dubta, y pera respóndrer afirmand lo que se pregunta; y de aquest modo se hi sol afègir la partícula no, pera donarli mès vivesa en la resposta, y la partícula que en la pregunta.
Equivalent en francès: Donc.
Usad sol y com separad de la oració servex pera preguntar lo que se dubta, y pera respóndrer afirmand lo que se pregunta; y de aquest modo se hi sol afègir la partícula no, pera donarli mès vivesa en la resposta, y la partícula que en la pregunta.
Equivalent en italià: Dunque.
Usad sol y com separad de la oració servex pera preguntar lo que se dubta, y pera respóndrer afirmand lo que se pregunta; y de aquest modo se hi sol afègir la partícula no, pera donarli mès vivesa en la resposta, y la partícula que en la pregunta.
Equivalent en llatí: Ita quidem.
Usad sol y com separad de la oració servex pera preguntar lo que se dubta, y pera respóndrer afirmand lo que se pregunta; y de aquest modo se hi sol afègir la partícula no, pera donarli mès vivesa en la resposta, y la partícula que en la pregunta.
Equivalent en castellà: Pues.