Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

El cul comanda

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Es cul comanda

6 fonts, 1918.
I l'hem de deixar comandar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 328. Editorial Moll.
L'obrar del còs, no ho comandàm.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.
L'anar de ventre no es fa quan un vol.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.
L'obrar del cos no el comandam (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «822 Cul», p. 118. Institut Menorquí d'Estudis.
Un cul ben fet, té molt de poder.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 252. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.

El cul comanda

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3955», p. 417. Columna Edicions.