Paremiologia catalana comparada digital

El dol (o un mal) no ve tot sol

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1947.

Es dol no ve tot sol

5 fonts, 1947.
Una desgràcia mai no ve tota sola.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.11. Sofriment i paciència. Esperança. Aguantar. Refranys», p. 411. Editorial Moll.
La mort sol tenir alguna conseqüència dissortada, ultra la pròpia desgràcia.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 91. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: Las desgracias nunca vienen solas.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 32. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu quan hi ha més d'una desgràcia.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 43. Institut d'Estudis Eivissencs.

Un mal no ve tot sol

5 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 594», p. 752. Columna Edicions.
Les desgràcies es presenten per si soles.
Equivalent en llatí: Mala ultro adsunt.
Font: HW 14302c.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1580». Enciclopèdia Catalana.
Després d'una desgràcia en ve una altra amb ala veloç; perquè els mals es refusen a venir sols.
Equivalent en llatí: Damnum post aliud veloci pervenit ala; dedignantur enim sola venire mala.
Font: HW 4927.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «594». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

El dol no ve tot sol

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.

Lo mal no ve mai sol

1 font, 2009.
Lu mal no ve mai sol (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Il male non viene mai solo.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Un mal no ve mai sol

1 font, 1997.
De notícies dolentes n'hi ha per donar i per vendre.
Alba, Víctor (1997): Avui «Diàleg. La pitjor notícia de totes», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.