Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1043. Editorial Selecta-Catalonia.
El fenc, al matí verd i a la tarda sec
11 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1888.
El fenc, al matí verd i a la tarda sec
3 fonts, 1951.
El fenc, al matí verd, a la tarda sec
2 fonts, 1999.
El fe, al matí verd, a la tarda sec
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le foin, vert le matin, sec l'après-midi.
Lloc: Catalunya del Nord.
El fenc al matí verd i a la tarda sec
1 font, 1984.
Les pèrdues afecten en primer lloc als extractes nitrogenats; a la glucosa, sacarosa i dextrina i sobretot al midó (més tard), la destrucció de greixos augmenta amb l'assecament prolongat i amb il·luminació forta. les proteïnes es degraden per hidròlisis i els compostos orgànics de fòsfor es descomponen. per això sembla una recomanació ben encertada.
El fenc al matí, verd, a la tarda, sec
1 font, 1992.
El fenc, al matí verd i al vespre sec
1 font, 2003.
Lo fènch / al matí vert, / á la tarde sech
1 font, 1891.
Lloc: Borrassá.
Lo fench, / al matí vert, / á la tarde sech
1 font, 1888.
Lloc: Borrassá.