Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
El marit a la muller, tingui-li son menester
18 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1736.
El marit a la muller, tingui-li son menester
5 fonts, 1936.
També hi ha un petit apartat al refranyer on s'intenta compaginar els rols socials d'homes i dones al matrimoni, des d'una ideologia tradicional però, en tot cas, d'una manera més equilibrada i prudent, almenys en aparença i, dom dèiem, des de la perspectiva més tradicional de l'assumpte, mantenint la divisió sesual de la feina, entre d'altres coses.
El marit a la muller, que li tinga el menester; i la muller al marit, que li tinga net el llit
2 fonts, 2011.
Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé.
El marit a la muller, dongue-li el menester
1 font, 1992.
El marit a la muller, que li tingui el menester
1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
El marit a la muller, tinga-li son menester
1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
El marit a sa muller, doni-li el que ha de menester
1 font, 1999.
El marit a sa muller, doni-li el que ha menester
1 font, 1951.
Lo marit á la muller / tingali lo menester
1 font, 1759.
Lo marit à la muller / tingali lo menester
1 font, 1796.
Lo marit a la muller / tingui-li lo menester
1 font, 1969.
Lo marit a la muller tingali son menester
1 font, 1736.
Lo marit á la muller, tíngali lo menester
1 font, 1900.
Lo marit a la muller, tíngali son menester
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.