Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
El qui escarneix, el diable el segueix
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1915.
El qui escarneix, el diable el segueix
2 fonts, 1951.
Qui el gat escarneix, el diable li segueix
2 fonts, 1951.
Qui escarneix, el diable segueix
2 fonts, 1926.
Es diu per recriminar els qui tenen el costum d'imitar malèvolament i per escarn la veu o els gests dels altres.
Lloc: Llofriu.
Equivalent en francès: Qui se moque, suit le diable.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui escarneix, el dimoni segueix
2 fonts, 1949.
Lloc: Vic (Osona).
Escarneix, escarneix, que el diable et segueix
1 font, 2018.
Es deia per a recriminar els qui tenen el costum d'imitar de manera malèvola.
Escarneix, escarneix, que el dimoni ja et segueix
1 font, 1992.
Qui escarneix / al diable segueix
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Qui escarneix, el dimoni al persegueix
1 font, 2010.
Lloc: Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).