Paremiologia catalana comparada digital

Els refiats són els penjats

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1915.

Els refiats són els penjats

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.

El refiat queda penjat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Celui qui a trop de confiance, finit pendu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 68. Robert Morel Editeur.

Els refiats es perderen

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Refiat», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.

Els refiats moren penjats

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 123. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Els refiats queden penjats

1 font, 1985.
Refr. Aconsella no refiar-se massa de la paraula d'algú o d'una circumstància que sembla favorable.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Refiat», p. 191. Editorial Pòrtic.

Els refiats són penjats

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 278», p. 576. Columna Edicions.

Los refiats / son els penjats

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.