Paremiologia catalana comparada digital

Els treballs a ningú engreixen

19 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1865.

Els treballs a ningú engreixen

6 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: El treballar a ningú engreixa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 477. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 344. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Quien mal padece, mal parece.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 802. Antoni López, Editor.

El treballar a ningú engreixa

3 fonts, 1926.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Engreixar Refr. a)». Editorial Moll.
Sinònim: De treballar no hi ha cap ase gras | Els disgustos no engreixen a ningú | Els disgustos no es queden a la roba.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1193», p. 488. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Travailler n'engraisse personne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 180. Robert Morel Editeur.

El treball a ningú engrexa

1 font, 1900.
Antitètic amb el següent, inventat probablement el primer per un peresós, y'l segon per algun que tindria massa activitat.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «Discurs-prolec», p. 63. Centre Excursionista de Catalunya.

Els treballs (El treball) a ningú engrexen (engrexa)

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: El buey traba el arado, mas no de su agrado.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 269. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien mal padece, mal parece.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 269. Centre Excursionista de Catalunya.

Els treballs a ningú no engreixen

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Els treballs no engreixen ningú

1 font, 1926.
Es diu per explicar que algú estigui mancat de salut a conseqüència de tenir massa feines, preocupacions o desgràcies.
Sinònim: Els treballs, a ningú engreixen.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Treball Refr. g)». Editorial Moll.

Els treballs, a ningú engreixen

1 font, 1926.
Es diu per explicar que algú estigui mancat de salut a conseqüència de tenir massa feines, preocupacions o desgràcies.
Sinònim: Els treballs no engreixen ningú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Treball Refr. g)». Editorial Moll.

Lo traballar á ningú engreixa, ó de traballar no hi ha cap burro ó ase gras

1 font, 1865.
Loc. fam. Denota que'l traball sempre repugna.
Equivalent en castellà: El buey traba el arado, mas no de su agrado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Traballar», p. 694. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. fam. Denota que'l traball sempre repugna.
Equivalent en llatí: Bos equidem terrae et non sponte infingit aratrum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Traballar», p. 694. Hermanos Espasa, Editores.

Los traballs á ningú engreixan

1 font, 1865.
Loc. fam. ab que algú denota qui si está magre, es per causa de las penas que ha passat.
Equivalent en castellà: Quien mal padece, mal parece.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Traball», p. 694. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. fam. ab que algú denota qui si está magre, es per causa de las penas que ha passat.
Equivalent en llatí: Qui mala perpatitur, tristi, mala fronte fatetur.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Traball», p. 694. Hermanos Espasa, Editores.