Paremiologia catalana comparada digital

Fam canina

28 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Fam canina

10 fonts, 1803.
Fam intensíssima.
Equivalent en alemany: Bärenhunger (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fam», p. 532. Enciclopèdia Catalana.
Fam intensíssima.
Equivalent en anglès: Ravenous hunger.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fam», p. 532. Enciclopèdia Catalana.
Fam intensíssima.
Equivalent en castellà: Hambre canina.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fam», p. 532. Enciclopèdia Catalana.
Fam intensíssima.
Equivalent en francès: Faim canine, faim de loup.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fam», p. 532. Enciclopèdia Catalana.
Fam intensíssima, patològica, insaciable / fam que fa que hom devori / fam intensíssima, de caràcter patològic, que no s'assacia encara que es mengi molt.
En Joan, ahir, tenia una fam canina i es va menjar tot el pastís.
Sinònim: Fam de llop.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fam». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Tenir una fam (o una gana) que enarbora (o que estova).
Equivalent en castellà: Hambre canina.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «625», p. 184. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: Hambre canina.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fam», p. 361.
Equivalent en llatí: Appetitus caninus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fam», p. 361.
Fam de gos, que no se sent mai fart ni tip.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fam», p. 33. Edicions Polígrafa.
Loc. nom. [LC]. Fam intensa.
Té una fam canina.
Sinònim: Fam de llop.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «fam ». Institut d'Estudis Catalans.
Desig vehement d'una cosa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fam f.», p. 155. Edicions 62.
Fam extraordinària i excessiva.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fam f.», p. 155. Edicions 62.
Gana desmesurada.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Dents», p. 23. Curbet CG Edicions.
De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Gana extraordinaria y excèssiva.
Equivalent en castellà: Hambre canina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Cert mal que consistex en tenir un tanta gana de mènjar que ab res quèda satisfèt.
Equivalent en castellà: Hambre canina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Gana extraordinaria y excèssiva.
Equivalent en francès: Appétit dévorant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Cert mal que consistex en tenir un tanta gana de mènjar que ab res quèda satisfèt.
Equivalent en francès: Faim canine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Gana extraordinaria y excèssiva.
Equivalent en italià: Bulimo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Cert mal que consistex en tenir un tanta gana de mènjar que ab res quèda satisfèt.
Equivalent en italià: Fame canina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Gana extraordinaria y excèssiva.
Equivalent en italià: Fame canina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Cert mal que consistex en tenir un tanta gana de mènjar que ab res quèda satisfèt.
Equivalent en italià: Male della lupa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Cert mal que consistex en tenir un tanta gana de mènjar que ab res quèda satisfèt.
Equivalent en llatí: Canina fames.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.
Gana extraordinaria y excèssiva.
Equivalent en llatí: Canina fames.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fam», p. 935. Impremta de Josep Torner.

Tenir fam canina

2 fonts, 1915.
De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Sinònim: Es narius d'es cavall.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/327/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. T», p. 99. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Té fam canina

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. T», p. 239. Consell de Mallorca.

Tindre una fam canina

1 font, 2003.
Patir molta fam.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 72. Institut d'Estudis del Baix Cinca.