Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se el compte del perdut

12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1767.

Fer-se el compte del perdut

4 fonts, 1992.
Ser un malfeiner. De: Espinal, M. Teresa | Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: DSFF | PCCD.
Abandonar-se a la malfeineria.
Aquest nou comptable sap fer-se el compte del perdut: es passa el dia xerrant per telèfon i llegint el diari.
Sinònim: No trencar-se cap os (en alguna cosa), tenir el llangardaix amarrat a l'esquena, buscar postes de sol i caps de setmana.
No fer cap esforç per millorar una situació. Despreocupar-se de responsabilitats o interessos, sobretot si es requereix algun sacrifici.
Sinònim: Fer-se el darrer compte | Fer-se un nuc a la cua | Tirar-s'ho tot a l'esquena | Tirar-se la manta al coll.
Lloc: País Valencià.

Fer-se el conte del perdut

2 fonts, 1767.
Poro qui es posá de gòrja mes que tots fon Pèp de Quèlo, (el pòbre que ya shabia fet el conte del perdút, y veures ara damunt la ròda de la fortuna, que burlám? no mes que no es parlaba en tots).

Fer el compte del perdut

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).

Fer el conte del perdut

1 font, 2017.

Fer-se el compte del Perdut

1 font, 1935.
Aplicat als comptes incobrables i a les coses de les quals no se'n pot treure cap partit.

Ferse el conte del perdut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

S'ha fet lo conte del perdut

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

S'ha fet lo cònter del perdut

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.