Ponderatiu de les excel·lències de la solitud. La frase és atribuïda al rector de Vallfogona. Un dia, havia d'acudir a una reunió, però se li féu tard, i no s'hi presentà fins al cap de dues o tres hores de la convinguda. Els reunits, cansats d'esperar-lo, per manifestar-li el seu enuig, decidiren, per a quan vingués, no dir ni paraula, com si no hi hagués ningú... (segueix a l'original).