Fer l'ós

Fer el beneit.

Té origen en el paper poc airós i no gens envejable que fa l'ós en fer-lo ballar. Aquest costum, avui gairebé desaparegut, havia estat molt estès en altre temps i constituïa una mena d'indústria de gent rodamón. També havia estat molt corrent, en temps de Carnestoltes de disfressar-se d'ós i anar ballotejant pels carrers.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Sinònim: V. Fer el pagès.

Fer tonteries, fer riure a la gent per poca solta.

Equivalent en castellà: Hacer el oso.

Fer el tonto; anar darrera d'una noia.

Lloc: Palamós.

Fer bovades o moviments per a cridar l'atenció.

També es parla del ball dels orsos, per a referir-se —irònicament— a maneres poc afortunades de ballar.

S'aplica a persones per a dir que algú no fa res en un lloc, que va d'ací cap allà sense cap finalitat, que està ociós i fins i tot destorba. Respecte de la forma orso, cal dir que és una variant etimològica d'ós. Probablement, mossarabisme. I, si tenim en compte que l'última referència als óssos al nostre territori és una disposició de Jaume II per a garantir-ne la preservació, té mèrit que haja subsistit l'expressió sense un referent real a les nostres serres, ja que no degueren durar molt.

Loc. verb. Fer poca activitat, estar ociós, destorbar.

Font: DNV.