Paremiologia catalana comparada digital

Ficar-hi mà

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Ficar mà a una cosa

3 fonts, 1997.
Apropiárselo, usurparlo.
Equivalent en castellà: Meter la mano en una cosa.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 89. Comercial Denes, SL.
Aplicar-s'hi.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 96. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 200. Universitat Miguel Hernández.

Ficar mà

2 fonts, 1997.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1793. Publicacions de la Universitat de València.
Grapejar amb dissimulació.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ficar v. tr.», p. 161. Edicions 62.

Ficar mà (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1793. Publicacions de la Universitat de València.

Ficar mà a alguna cosa

1 font, 2011.
Intervenir-hi.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 133. Eixam Edicions.

Ficar mà a una dona

1 font, 1926.
Palpar-la amb dissimul.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà I.1». Editorial Moll.

Ficar má en una còsa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 122. Editorial Arte y Letras.