Paremiologia catalana comparada digital

Foc de canyes, foc de banyes

21 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Foc de canya, foc de banya

7 fonts, 1926.
Significa que si el combustible és prim, la flamarada dura poc.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Foc Refr. b)». Editorial Moll.
A més de cremar, punxa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.1. Foc, fum i llenya. Refranys», p. 481. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Foc», p. 257. Edicions Tres i Quatre.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Foc i fum», p. 611. Web.
Es creu que cremar-ne comporta la infidelitat de la dona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 51. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Banyes / Cornut / Borní», p. 239. Universitat Miguel Hernández.

Foc de canyes, foc de banyes

7 fonts, 1968.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1197», p. 523. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Foc i fum», p. 611. Web.
Es diu de la figura de les flames en cremar-se les canyes.
Lloc: Carlet.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Foc, focs», p. 182. Edicions Polígrafa.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «F», p. 29. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
En consumir-se, apareixen, de sobte, les susdites sobre les cendres.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.11.1. Refranys tocant al forn», p. 92. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 159. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Foc de canyes porta banyes

6 fonts, 1951.
Cremar-ne porta la infidelitat de la muller.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1112. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Foc i fum», p. 611. Web.
Es creu que cremar-ne comporta la infidelitat de la dona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 51. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Banyes / Cornut / Borní», p. 239. Universitat Miguel Hernández.

Fòc de canyes, fòc de banyes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 123. Editorial Arte y Letras.