Paremiologia catalana comparada digital

Gàbia nova, ocell mort

22 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.

Gàbia nova, ocell mort

11 fonts, 1926.
Es diu per aquells casos en què, havent construït una casa nova, el propietari es mor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Mort, Morta Refr. aa)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els ocells», p. 166. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Objectes de la vida quotidiana», p. 194. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 7», p. 639. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja és massa tard.
Sinònim: Connex: Feta la llei, feta la trampa.
Equivalent en castellà: A buenas horas mangas verdes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 273. Web.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Hi ha canvis inoportuns.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.

Feta la gàbia, mor l'ocell

3 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 5», p. 639. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 273. Web.

Gàbia nova, pardal mort

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Maig», p. 10. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Feta la gàbia, se mor l'aucell

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gàbia Refr. d)». Editorial Moll.

Gàbia nova, / ocell mort

1 font, 2019.
Antigament era habitual realitzar un sacrifici -en general, animal- quan una llar s'acabava de construir. Això va perdurar en la ment popular doncs hi havia una dita a casa nostra, per exemple, que deia qui estrenava casa nova abans d'un any patiria alguna defunció familiar.
Sinònim: Casa nova, / sepultura de mort.
Llegendàrium (2019): «https://twitter.com/llegendarium/status/1183127343205933056». Twitter.

Gàbia nova, ocell nou

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Gàbia oberta, moixó mort

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 177. Autoedició.

Gavia nova aucell mort

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gavia nova, aucell mort

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Casa hecha, sepultura abierta.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.