Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Gent de Ribera, puta i mal filanera

19 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1919.

Gent de Ribera, malfeinera

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ribera Alta». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ribera Baixa». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 507. Edicions 62.

Gent de Ribera, puta i malfeinera

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ribera Alta». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ribera Baixa». Manuscrit.

Gent de ribera, puta i mal filanera

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «G», p. 35. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 140. Edicions Víctor.

Gent de Ribera, / poc faenera

1 font, 1992.
De: Gella.
Font: Refr. mar, I, 99.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. IV. La Ribera Baixa del Xúquer. Tòpics de la Ribera Baixa», p. 149. Fundació Caixa Castelló.

Gent de Ribera, / puta i malfaenera

1 font, 1992.
Els segadors d'altres contrades menys fèrtils que hi acudeixen a la collita de l'arròs han de treballar en condicions més dures que els riberencs. De: Alberola.
Font: Refr., 125.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. IV. La Ribera Baixa del Xúquer. Tòpics de la Ribera Baixa», p. 149. Fundació Caixa Castelló.

Gent de Ribera, gent m...; gent del Raval, pertot val

1 font, 1935.
La vella Barcelona estava dividida en dos grans barris: la Ribera, a la dreta de la Rambla mirant a la ciutat des de mar, i el Raval, a l'esquerra. Aquest darrer, fins en temps moderns, era format per horts, i la majoria de la seva població era camperola. Molt a la darreria del s. XVIII començaren a fer-se fàbriques al Raval, i cresqué tan ràpidament, que aviat despertà un corrent d'enveja per part dels de Ribera, que donà lloc a la formació de diferents refranys.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Dels barris», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Gent de ribera, p... y mal faenera

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 125. Editorial Arte y Letras.

Gent de Ribera, poc faenera

1 font, 2008.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 102. Ajuntament de Dénia.

Gent de ribera, puta i mal faenera

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 16. Autoedició.

Gent de Ribera, puta i mal filanera

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 530», p. 766. Columna Edicions.

Gent de Ribera, puta i malfaenera

1 font, 1999.
Els segadors d'altres contrades menys fèrtils que hi acudien a la collita de l'arròs havien de treballar en condicions més dures que els riberencs.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 507. Edicions 62.

Gent de ribera, puta i malfaenera

1 font, 2011.
Un bescantament o maldiença gratuït, com l'anterior.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones», p. 212. Eixam Edicions.