Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Guarda't d'etcètera de notari i de quid pro quo d'apotecari
11 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1736.
Guarda't d'etcètera de notari i de quid pro quo d'apotecari
3 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari
2 fonts, 2006.
D'etcètera de notari, recipe de Metge i digestis d'advocat, Déu nos guard
1 font, 1992.
De etc. de Notari; Recipe de Metje; y Digessis de Advocat; Déu nos guart
1 font, 1736.
De Etcétera (o fe) de notari, Récipe de mege y Digiste de abogats, Deu mos guart
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d'advocats, Déu ens guard
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
De Fé de notari, Rècipe de metge i Digiste d'advocats, Déu ens guard
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Déu nos en guard, d'«etcètera» de notari de «rècipe» de metge i de «vaig dir» d'advocat
1 font, 2011.
Etcètera: Grafia catalana de la locució llatina «et cetera», que significa 'i resta'. S'empra com a recurs d'abreujament. Etcètera de notari: Els documents notarials,a més a més de embullats, són molt reiteratius. Per això sovint s'abreugen, amb tota normalitat, amb el jòquer «etcètera». I és ací on en ocasions encaixen allò que hi ha interès a amagar a alguna de les parts (amb més detalls a l'original).
Lloc: País Valencià.