No convé menjar massa perquè és bo aixecar-se de la taula amb gana.
Segons DECLC (III,904 i ss.), 'fastig', provinent del llatí 'fastidium' «fàstif, repugnància», és la forma dominant de molt a l'Edat Mitjana, on el trobem sovint rimat amb 'desig' De: Eiximenis, Francesc.
Font: Terç llibre del Crestià (1384, segons Antoni Bulbena al 'Sapienciari'
Vol dir que convé més acabar-se el menjar que s'havia guisat i quedar amb gana, que si n'ha de quedar sense menjar o se n'ha de menjar massa.
Font: DCVB, a les entrades 'desig' i 'fastig', com a recollides a Eivissa.