Paremiologia catalana comparada digital

Hereu de la casa cremada

19 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1898.

Hereu de la casa cremada

8 fonts, 1933.
[Ésser] el fill d'una casa arruïnada.
Creia que amb la botiga es faria milionari i, mira'l ara, és l'hereu de la casa cremada.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Arruïnat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 93», p. 58. Columna Edicions.
Fill de família arruïnada.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 40. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
El primogènit d'una d'aquestes cases sol anomenar-se «hereu de la casa cremada», sobretot si es vanta d'ésser ric i es mostra carregat de pretensions.
Lloc: Sant Hilari Sacalm, Llofriu, Santa Eulàlia de Ronçana.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Casa. Refranys sobre la construcció de la casa», p. 81. Butlletí de Dialectologia Catalana.
El primogènit d'una d'aquestes cases se sol anomenar així, sobretot si presumeix d'ésser ric i es mostra carregat d'orgull.
Lloc: Sant Hilari Sacalm, Llofriu, Santa Eulàlia de Ronçana.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 274. Edicions Polígrafa.
Es diu del fill que no pot heretar res que valgui la pena.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hereu», p. 257. Edicions Polígrafa.
El noi es pensa tenir un gran patrimoni, però de fet és l'hereu de la casa cremada!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 68. Llibres de l'Index, S.A.
Sense patrimoni.
Sinònim: Pelat, pelacanyes, poca-roba, descamisat, pobre.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «H», p. 172. Edicions 62.
De família arruïnada.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Condicions personals», p. 26. Edicions 62.

L'Hereu de la casa cremada

2 fonts, 1898.
Qualificatiu aplicat als fills grans de famílies sense béns ni patrimoni i que, amb tot i ésser hereus, no tenen hisendes per heretar.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 72. Editorial Selecta-Catalonia.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 137. Joan Bta. Batlle.

—Aquest és l'hereu. —L'hereu de la casa cremada

1 font, 2014.
Respostes de rebot: quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLI. Les respostes de rebot», p. 145. Llibres de l'Index, S.A.

Hereu de casa cremada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Casa», p. 71. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Hereu del Mas-cremat i de la Torre-baixinera

1 font, 2004.
Nom despectiu que s'aplica a un hereu pobre amb pretensions de ric.
El fill gran de Can Vila sembla l'hereu del Mas-cremat i de la Torre-baixinera.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Hereu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

L'hereu de la casa cremada

1 font, 1979.
Dit del qui ha dispersat el seu patrimoni.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Casa», p. 28. Editorial Millà.

L'hereu del mas cremat

1 font, 2012.
L'hereu que no té herència.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels diners», p. 42. Brau Edicions.

Pareix un mas cremat

1 font, 1997.
Sinònim: Pareix un mas robat.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Pubilla del mas cremat i de sa torra beixinera

1 font, 1933.
Es diu de les pubilles pobres i pretensioses.
Lloc: Llofriu.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «7. Edificis rústics. Mas», p. 46. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ser l'hereu de la casa cremada

1 font, 1999.
No tenir res o poca cosa.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 30. Web.