Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Home petit, llengua llarga

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Home petit, llengua llarga

7 fonts, 1969.
Es creu que l'home petit és un poc irritable i molt xerraire. Encara que n'hi ha de tota classe.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 440. Editorial Moll.
Significa que els homes petits solen xerrar molt, i que en els pobles petits és freqüent la murmuració.
Sinònim: Poble petit, llengua llarga.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llengua», p. 67. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 94. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 413», p. 120. Columna Edicions.
També, com dèiem, algunes característiques físiques o de conducta queden recollides al refranyer, de vegades amb no gaire bons ulls. Els altres, en el sentit d'altres cultures, són especialment criticats, i és que la identitat d'un grup humà, d'una cultura i d'una nació consisteix a «identificar-se amb» i «diferenciar-se de».
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. La humanitat i els altres», p. 50. Consell Insular de Menorca.
Equivalent en francès: Petit homme, longue langue.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 66. Robert Morel Editeur.
Significa que els homes menuts solen esser agressius i xerraires.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1511 Home», p. 207. Institut Menorquí d'Estudis.

Home petit llengua llarga

2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 8. Relació de dos fragments de refranys», p. 197. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 27. Setmanaris i Revistes, SL.

Homo petit, llengo llarga

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXI.- Homos», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. H», p. 40. Consell de Mallorca.

Home petit; llengua llarga

1 font, 1969.
La millor serà una prosa ritmada, amb oposició de paraules o d'idees.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Préface», p. 28. Robert Morel Editeur.

Hòmo petit, llengo llarga

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Homo petit, llengua llarga

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie B. Calúmnia. Refranys», p. 155. Hora Nova.

Homo petit, llongo llarga

1 font, 1984.
Es petits, solen suplir s'alçada amb sa llengo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Homos», p. 225. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.