Paremiologia catalana comparada digital

L'hisop posa la mare a son lloc

19 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1891.

L'hisop posa la mare a son lloc

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
NN: Hisop: planta medicinal que té cirtuts antiinflamatòries i expectorants.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. L'embaràs, el part i la criança», p. 57. Pagès Editors.
Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, que té virtuts antiinflamatòries i expectorants.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 296. Edicions 62.
Es donava a les parteres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.

L'hisop / posa la mare a lloc

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hisop», p. 261. Edicions Polígrafa.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Les herbes i les malalties», p. 1. Autoedició.

L'hisop posa la mare a lloc

2 fonts, 1976.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 129», p. 65. Columna Edicions.
Dóna força a la partera.
Griñó i Garriga, David (1976): Remeis casolans «Nom, descrip. i utilitats. Hisop (hisopo)», p. 162. Editorial Millà.

L'hisop / posa la mare á son lloch

1 font, 1891.
Lloc: Figueras.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Hisop. Aforisme», p. 99. Associació d'Excursions Catalana.

L'hisop posa la mare a lloch

1 font, 1915.
Infantament. De: Bulbena i Tosell, Antoni (1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0301-0003 «Respostes al qüestionari 3 - Aforística popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411650304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'hisop posa la mare al seu lloc

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

L'hisop, fa parir la dona de cop

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Plantes remeieres», p. 106. Garsineu Edicions.

L'hisòp, pòsa la mare (matriç) a llòc

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 391. Centre Excursionista de Catalunya.

L'hisop, posa la mare a lloch

1 font, 1915.
Mare: matriu.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 29. Impremta Catalònia.

Lo hisop porta la mare al clot

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.10. Herbes remeieres». Web.

Lo Ixop porta la mare al clot

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.