Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1131. Editorial Selecta-Catalonia.
La bèstia que porta la càrrega, la manta al damunt la mata
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.
La bèstia que porta la càrrega, la manta al damunt la mata
4 fonts, 1951.
Quan traginaven costals de fusta , en duien un a cada costat de l'«aubarda» i el tercer el deslligaven i posaven les posts creuades sobre dels costals de l'albarda i així quedaven per sobre l'esquena del mul. Igualment, quan traginaven bots d'oli, o costals de fusta, o altres materials, abans de fer amb la «soga» l'última lligada tapaven la càrrega amb la «cuberta», que solia ser una flassada de «blanquet».
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Qui porta molta càrrega queda rendit i no serveix per a res.
La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa
2 fonts, 2011.
Qui està acostumat a patir, no pot assimilar que en algun moment li facen el bé.
A bestia que porta càrrega, / la manta demunt, la mata
1 font, 1910.
A bèstia que porta càrrega, la manta damunt la mata
1 font, 2003.
La bèstia que porta la carga, / la manta al damunt, la mata
1 font, 1967.
La bèstia que porta la càrrega, la manta al damunt, la mata
1 font, 1987.
La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa o la mata
1 font, 1992.
La bestia que porta la càrrega, la manta damunt la mata
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A la bestia cargada, el sobornal la mata.
Qui porta la càrrega, la manta al damunt la mata
1 font, 1989.
Refrany de traginer que ens diu que les atzembles no cal carregar-les massa.