Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
La ceba crua fa alçar la cua
19 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1951.
La ceba crua fa alçar la cua
7 fonts, 1951.
Hom creu que la ceba guanya en bon gust i en virtut cuita; el contrari del que s'opina de l'all.
(Explicat amb més detalls a l'original).
Ceba crua fa aixecar la cua
2 fonts, 2008.
Elogi de la virginitat.
Ceba crua fa aixecar la cua!
2 fonts, 2011.
A qui menja ceba crua / se li aixeca la cua
1 font, 2010.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Botifarra negra i ceba crua, fa aixecar la cua
1 font, 2002.
Lloc: Urgell.
Butifarra negra i ceba crua, fa aixecar la cua
1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Ceba crua, que fa aixecar la cua. I si és ben amanida, de seguida
1 font, 2007.
Sinònim: Anar amb el pardal encès (o amb el flabiol alçat, o amb el nap roent, o amb el perpal engrescat, o amb el vitill a punt).
La ceba crua fa aixecar la cua
1 font, 2011.
Diuen que ho va dir Confuci. De: Confuci.
Lloc: País Valencià.
Menjar ceba crua aixeca la cua
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Menjar ceba crua, aixeca la cua
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).