Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona, casada o monja
14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.
La dona, casada o monja
5 fonts, 1936.
Vària.
Lloc: Les Gunyoles (Avinyonet del Penedès).
Lloc: Vic (Osona).
La dona, o monja o casada
4 fonts, 1926.
Vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients a les dones.
Lloc: Val.
Equivalent en francès: La femme, ou none ou mariée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: La femme, ou nonne ou mariée.
Lloc: Perpinyà.
La dona, o casada o monja
2 fonts, 1979.
És dir, que ha de obtar per un dels dos estats, una vegada està en bona edat de pendre'l, perquè d'atra manera viurà com a dislocada i expossada a mil perills i inconvenients.
Lloc: Comarca de Tortosa.
La dona, monja o casada
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
La dòna, o casá o mònja
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.