Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1184. Editorial Selecta-Catalonia.
La mitja al garró i el promès al cantó
11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.
La mitja al garró i el promès al cantó
5 fonts, 1936.
Que la noia que no va ben arreglada no troba promès.
La calça al garró i el nuvi al cantó
2 fonts, 1992.
La calça al garró i el «nóvio» (nuvi) al cantó
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
La calça al garró y el novio al cantó
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Les calces al garró i el nóvio en lo cantó
1 font, 1997.
Dícese de la persona poco aseada.
Lloc: País Valencià.
Les calces al garró i el nuvi al cantó
1 font, 2011.
Garró: Turmell. Dur-les amollades i caigudes a la part inferior de la cama. Es diu al tardaner, a qui no està apunt.
Lloc: País Valencià.