Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
La saliva dejuna de tot mal cura
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.
La saliva dejuna de tot mal cura
5 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
Sa saliva dejuna tot ho cura
2 fonts, 1993.
També es diu en to humorístic quan la nafra no té importància.
Aquesta frase feta, i la d«açò s'aferra amb saliva dejuna» s'usen en to humorístic per posar de manifest que la ferida, o la cosa rompuda, no tenen gaire importància.
La saliva dejuna la ferida cura
1 font, 2011.
Saliva dejuna: La segregada quan fa molta estona que no s'ha pres cap aliment.
Lloc: País Valencià.
La saliva dejuna tot ho cura
1 font, 2000.
S'usa en to humorístic per posar de manifest que la ferida, o la cosa rompuda, no tenen gaire importància.
Lloc: Illes Balears.
Saliva dejuna, tot ho cura
1 font, 1961.
Perquè té virtut.
Lloc: Esparreguera.