Paremiologia catalana comparada digital

La saliva dejuna de tot mal cura

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

La saliva dejuna de tot mal cura

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 297. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua. Saliva», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Secrecions orgàniques (saliva)», p. 259. Universitat Miguel Hernández.

Sa saliva dejuna tot ho cura

2 fonts, 1993.
També es diu en to humorístic quan la nafra no té importància.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 323. Editorial Moll.
Aquesta frase feta, i la d«açò s'aferra amb saliva dejuna» s'usen en to humorístic per posar de manifest que la ferida, o la cosa rompuda, no tenen gaire importància.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2457 Saliva», p. 334. Institut Menorquí d'Estudis.

La saliva dejuna la ferida cura

1 font, 2011.
Saliva dejuna: La segregada quan fa molta estona que no s'ha pres cap aliment.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia. 4.8.1. Els mals, les malalties, els malalts i els remeis. Colps (dolor de), ferides, plagues, pústules», p. 94. Eixam Edicions.

La saliva dejuna tot ho cura

1 font, 2000.
S'usa en to humorístic per posar de manifest que la ferida, o la cosa rompuda, no tenen gaire importància.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Saliva», p. 99. Editorial Moll.