Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 209. Editorial Selecta-Catalonia.
La senyora de Benasau, que tanca amb clau
14 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1767.
La senyora de Benasau, que tanca amb clau
3 fonts, 1935.
La senyora de Benasau, que tanca en clau
3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Paréixer la senyora de Benasau, que tanca en clau
2 fonts, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La señora de Benasau, que tanca en clau
1 font, 1919.
La senyora de Benasau, que tanc en clau
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La senyora de Benassau, que tanca amb clau
1 font, 1992.
La senyora de Benassau, tanca en clau!
1 font, 1935.
La senyora de Benesau / que tanca en clau
1 font, 1992.
Locució ja usual en el segle XVIII, puix que és esmentada en la «Rondalla de Rondalles». València, 1776, p52.
Lloc: Benilloba.
Semblar la senyora de Benasau, que tanca en clau
1 font, 1767.
Llam per la gica! Be podém dir que pareixia «la Senyora de Banasau, que tanca en cláu».