Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 183», p. 241. Columna Edicions.
Les afaitades, de dia són dones i de nit són mones
13 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1796.
Les afaitades són dones de dia i de nit són mones
2 fonts, 1992.
Satiritza les dones que volen dissimular l'edat.
Les afaitades, de dia són dones y de nit són mones
2 fonts, 1926.
Vol dir que les dones que es pinten i afaiten molt, quan ve la nit i es lleven els afaitaments queden reduïdes a molt poca cosa.
Vol dir que les dones que es pinten i afaiten molt, quan ve la nit i es lleven els afaitaments queden reduïdes a molt poca cosa.
Les empolainades, de dia són dones i de nit són mones
2 fonts, 1951.
Las afeytadas, son donas, / de dia, y de nit son monas
1 font, 1796.
Les afaitades de dia són dones i de nit són mones
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Les afaitades són dones de dia, i de nits són mones
1 font, 1926.
Les afaitades, de dia són dones i de nit són mones
1 font, 1987.
«Afaitat» en roussillonnais signifie rasé (du latin: afectare); son sens originel est: orné, embelli, et, par extention: «fardé».
Equivalent en francès: Les femmes fardées sont femmes le jour et guenons la nuit.
Lloc: Perpinyà.
Les afaitades, de dia són dones, / i de nits són mones
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les femmes fardées sont femmes le jour / et guenous la nuit.
Lloc: Catalunya del Nord.