Paremiologia catalana comparada digital

Lluert amagat, la pluja ha passat

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Lluert amagat, la pluja ha passat

7 fonts, 1926.
Es diu referint-se a la presència dels lluerts com a precursors de pluja o com a indicadors de bon temps.
Sinònim: Lluert ajupit, pluja tot seguit.
Font: BDC, xviii, 283.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluert Refr». Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llangardaix, lluert», p. 157. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 774», p. 566. Columna Edicions.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Llangardaix verd», p. 189. Cossetània Edicions.
Equivalent en francès: Lézard vert caché, la pluie est passée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els peixos, el gripau, el lluert / Les poissons, le crapaud, le lézard», p. 500. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 127. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
El lluert o llangardaix torna al cau, després de la pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 42. Edicions 62.

Lluert amagat, / la pluja ha passat

3 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 114. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 26. La Neotípia.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 348. Edicions Polígrafa.