Paremiologia catalana comparada digital

Mà a mà

23 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.

Mà a mà

12 fonts, 1926.
Agafant-se mútuament les mans.
Lo rey… exí a nós, e mà a mà pujam-nos-en per uns escalarons, Jaume I, Cròn. 138.
Sinònim: Mà per mà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà I.1». Editorial Moll.
Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos.
Es van menjar tot el formatge mà a mà.
Equivalent en castellà: Mano a mano.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mà», p. 147. Enciclopèdia Catalana.
Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos.
Vàrem asseure'ns sota la figuera, i, mà a mà, ens vam menjar el cistell de figues que havíem collit / Es van menjar tot el formatge mà a mà.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Juntament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tots dos sols, sense cap avantatge per a ningú.
Mà a mà ens vam acabar tot el porró de vi. Després estàvem marejats.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sol (adj.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tots dos sols.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 95. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Feina que es fan dues persones soles.
Lloc: Lluçanès.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Loc. adv. [LC]. [Jugar] dues persones soles i sense cap avantatge per a cap de les dues.
La pròxima partida la jugarem mà a mà.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «mà ». Institut d'Estudis Catalans.
Equivalent en castellà: Mano a mano.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Mà», p. 198. Estudios Románicos.
El pare diu «mano-mano»: «farem un mano-mano».
Els diumenges anaven a fer el vermut i es menjaven unes tapes mà a mà.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 72. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. A quatre ulls.
Equivalent en castellà: Mano a mano.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mà». Editorial Barcanova.
Tots dos sols.
Sinònim: Equiparats, tants a tants.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 183. Edicions 62.
Tots dos sols.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Moviments del cos. Posició respecte a un altre», p. 67. Edicions 62.
Juntament, sol (adj.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fer un mà a mà

3 fonts, 1991.
Entre cantadors, al guinyot.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 132. Autoedició.
Entre cantadors, al guinyot.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 244. Autoedició.
Dins el context de cantadors d'aubades, significava una trobada de dos cantadors en la qual s'establia una relació de competició davant un públic entès. Consistia en començar un dels dos, i l'altre anava contestant, seguint la temàtica proposada pel primer. No apareix documentat al DCVB, o bé —tot i constar— no recull aquest sentit, i forma part del vocabulari dels parlants d'Amposta.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Salvadó Arrufat, Joan (1991): De la falç a la recolectora. Vida i cultiu tradicional al Delta de l'Ebre «Dites populars i frases fetes», p. 195. Ajuntament d'Amposta.

Ma á ma

2 fonts, 1839.
Loc. Cap á cap.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ma», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Cap á cap.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 152. Impremta de Josep Torner.

Fer-s'ho mà a mà

1 font, 1989.
Sinònim: Tots dos sols.
Equivalent en castellà: Mano a mano.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 141. Editorial Claret.

Jugar mà a mà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 28», p. 606. Columna Edicions.

Mà a mà (incorrecte)

1 font, 2025.
Segons el Termcat, es considera que són formes adequades tant cara a cara i duel com un contra un i u contra u. En canvi, no es considera adequada la forma *mà a mà. En canvi, *mà a mà destaca perquè és una expressió d’origen castellà —mano a mano—, no se sap si originària dels toros, de jocs tradicionals castellans o del llenguatge bèl·lic, que només molt modernament s’ha començat a fer servir en català.
242.
Sinònim: Cara a cara | Un contra un | U contra u.
Riera, Mar (2025): «És possible barrejar llengua i futbol? - https://naciodigital.cat/cultura-i-mitjans/llengua-i-futbol.html». Nació Digital.

Mano a mano

1 font, 2001.
Castellanisme, catalanitzat fonèticament. Significa entre dues persones. En la pronúncia s'elideix la preposició -a i es pronuncia 'mano mano'
Menjar-se un bistec mano a mano | Beure's una ampolla de vi mano a mano.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 181. Ràdio Olot.

Mano a mano (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Tots dos sols, fer-s'ho mà a mà.
Equivalent en castellà: Mano a mano.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 141. Editorial Claret.