Paremiologia catalana comparada digital

Mai es mala anyada per tothom

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Mai és mala anyada per tothom

7 fonts, 1951.
El que és bo per a un, és dolent per a l'altre i a l'inrevés.
Sinònim: Mal any, mai ho és per tothom.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.1. Anyades i esplets / Llavors i gra / Florir i granar», p. 192. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1047. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1804», p. 625. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. Les estacions. L'any», p. 207. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 187. Edicions 62.
Vegi's n. 185.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «193 Anyada», p. 37. Institut Menorquí d'Estudis.
Sempre hi ha qui s'aprofita de ses desgràcies d'ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 146. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mai es mala anyada per tothom

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.