Paremiologia catalana comparada digital

Mala pell

17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1968.

Mala pell

8 fonts, 1995.
[Ésser] dolent, una mala persona.
Ah!, mala pell! Si t'atrapo, me la pagaràs!
Sinònim: Mal sorge, mala ànima, mala bèstia, ésser una mala peça (algú), ésser una mala pècora, ésser una mala pua (algú), ésser un mala sort, ésser una bona pua (algú).
Font: R-M.
F. mala persona.
Lloc: País Valencià.
Font: DNV.
Insult que no té res a veure amb la qualitat de la pell de la persona al·ludida.
En Quimet és un mala pell de pronòstic i molt poca gent se'n fien.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Marina Baixa.
Persona malvada.
Sinònim: Veg. Una mala peça.
Malvat.
Lloc: Catalunya del Nord.

Esser una mala pell

2 fonts, 1984.
Dolent com a persona.
Lloc: Menorca.
Esser molt dolent moralment.
Sinònim: Esser de s'escuma de sa pesta | Esser com sa xulla des verro | Dur el dimoni a cada cabell | Esser pa i fel | Tenir mala llet.
Lloc: Mallorca.

Ser mala pell

2 fonts, 1968.
Ser mala persona. Etim.: El mot «pell» té l'accepció de membrana exterior que cobreix el cos però considera com a símbol de la vida i de la mateixa persona (DCVB).
Lloc: El Cabanyal (València).
[...] la gent és bona o mala pell.

Ser una mala pell

2 fonts, 2003.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!
Estar inclinat a fer el mal.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

És un mala pell

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Mala pell!

1 font, 1989.
Altres, tenen ben poca corretja; o li planten cara al més pintat. I si la malícia o agressivitat se li assoma sovintment. O com escopetà de lladre.
Lloc: Alcoi.

Ser un mala pell

1 font, 1995.
Inclinat a fer el mal.
Font: PR, CL, CR, FX, G, L, M, ME, MR, TC, VR, VT.