Ser vell però aprofitar els recursos («Validis uti viribus, bene valere»).
Lloc: Alt Urgell.
Menjar el pa fins a les crostes
19 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.
Menjar-se el pa fins a les crostes
6 fonts, 1926.
Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar.
Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar.
Lloc: Illes Balears.
Menjar el pa fins a les crostes
4 fonts, 1926.
Esser vell però guanyar-se la vida, no viure a despeses dels joves.
Equivalent en castellà: Ganarse la vida incluso de viejo.
La crosta és la pa torrada i cruixent del damunt.
Menjar el pa anda les crostes
1 font, 2003.
Ser vell però guanyar-se la vida.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Menjar èl pa fins á las crostas
1 font, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Poder comer el pan con corteza.
F. met.
Equivalent en llatí: Validis uti viribus, bene valere.
Menjar lo pa fins á las crostas
1 font, 1865.
Fr. met. Sér alguna persona adulta y valerse per sí mateixa sense la ajuda de altra.
Equivalent en castellà: Comer pan con corteza.
Fr. met. Sér alguna persona adulta y valerse per sí mateixa sense la ajuda de altra.
Equivalent en llatí: Sibi sufficere.
Mènjar lo pa fins á las crostas
1 font, 1839.
Fr. met. fam. Estar bo y poderse valer per sí matèx sèns ajuda de altre.
Equivalent en castellà: Comer pan con corteza.
Fr. met. fam. Estar bo y poderse valer per sí matèx sèns ajuda de altre.
Equivalent en francès: Jouir d'une parfaite santé.
Fr. met. fam. Estar bo y poderse valer per sí matèx sèns ajuda de altre.
Equivalent en italià: Essere in piena salute.
Fr. met. fam. Estar bo y poderse valer per sí matèx sèns ajuda de altre.
Equivalent en llatí: Bene valere, aliena ope non indigere.