Paremiologia catalana comparada digital

Morella, no et fiïs d'ella

32 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1915.

Morella, no et fiïs d'ella

11 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ports. Morella». Manuscrit.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sinònim: Morella no té abric i home pobre no té amic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2293», p. 238. Columna Edicions.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble... (I la de la ciutat)», p. 49. Edicions de la Magrana.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de pobles», p. 91. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres pobles», p. 18. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «pobles de Catalunya», p. 92. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «països catalans». Web.
(1998): L'Estel «Països Catalans (VII)», p. 5. Revista L'Estel.

Morella, no et fies d'ella

3 fonts, 1987.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
La morella és una herba que perjudica el blat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.
Vent que té mala anomenada.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La morella, guarda't d'ella

2 fonts, 2020.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Sobre els vents», p. 101. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.

Morella, / no et fiïs d'ella

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 48. La Neotípia.
Després de la morella, de la qual ja es diu.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 5 (Any I, 1-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 6. Revista Curiositats de Catalunya.

Morella, no et fios d'ella

2 fonts, 2002.
Vent fred que ve a l'hivern i procedeix teòricament 'aquesta ciutat.
Lloc: Claravalls.
Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell «Els noms populars dels vents a l'Urgell. Morella», p. 61. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. M», p. 116. Autoedició.

Morella, no't fiis d'ella

2 fonts, 1915.
A proposit del vent que fá. S.O. --> N. E.. Que's te de guardar del aire dit. Tothom. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/77/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A proposit del vent que fa. S.O. --> N.E. Que's te de guardar del aire dit. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De la Morella, guardat d'ella

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La morella / guarda't d'ella

1 font, 1992.
Sinònim: La morella / no et fios d'ella.
Lloc: Urgell.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. I. Morella i la Tinença de Benifassà. Els Ports de Morella. Tòpics dels Ports», p. 82. Fundació Caixa Castelló.

La morella / no et fios d'ella

1 font, 1992.
A la Catalunya occidental anomenen «morella» el vent del sudest que és molt fred (SG, Vents, 56).
Sinònim: La morella / guarda't d'ella.
Lloc: Lleida.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. I. Morella i la Tinença de Benifassà. Els Ports de Morella. Tòpics dels Ports», p. 82. Fundació Caixa Castelló.

La morella, no et fiïs d'ella

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 16. Editorial Virgili & Pages.

La morella, no et fios d'ella

1 font, 2008.
Ve teòricament de Morella, població capital de la comarca dels Ports.
Lloc: Castelldans. Les Garrigues molt general.
Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues «2. Vents. La Morella o vent de Morella», p. 57. Editorial Fonoll.

Morella / no et fiïs d'ella

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Morella», p. 225. Edicions Polígrafa.

Morella, guarda't d'ella

1 font, 1995.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «geografia comentada», p. 78. Instituto de Estudios Turolenses.

Morella, no et fiïs (o no et fios) d'ella

1 font, 2009.
Vent fred que arriba a l'hivern i procedeix teòricament d'aquella ciutat, capital de la històrica regió valenciana del Mestrat. Se'l considera perjudicial o molest.
Lloc: Segarra.
Manent i Segimon, Albert; Cervera i Batariu, Joan (2009): Els noms populars de núvols, boires i vents de la Segarra «Els noms populars dels vents de la Segarra», p. 56. Farell Editors.

Vent de Morella, / no et fios d'ella

1 font, 2010.
Lloc: Vinebre (Ribera d'Ebre).
Font: C 0974, p96.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 7. Els Ports. a) Subcomarques de Morella i de la Tinença de Benifassà », p. 174. Autoedició.

Vent de Morella, no et fiïs d'ella

1 font, 2010.
Lloc: Vinebre (Ribera d'Ebre).
Font: C 0974, p96.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 2. 19. Ribera d'Ebre. b). Municipis de la rodalia de Flix», p. 47. Autoedició.