Paremiologia catalana comparada digital

Mort jo, els altres que se les componguin

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1917.

Mort jo, els altres que es componguin

2 fonts, 1926.
Expressa la despreocupació respecte a la sort dels altres.
Sinònim: Mort jo, mort tothom.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Mort, Morta Refr. g)». Editorial Moll.
Denota un egoisme molt extremat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Dites», p. 353. Editorial Moll.

Mort jo, els altres que se les componguin

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.

Mort jo, els demés que es componguin

1 font, 1992.
Sinònim: Mort jo, mort tothom.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2451», p. 276. Columna Edicions.

Mort jo, els demés que s'arreglin

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mort jo, els demés que se les componguin

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 56. Edicions El Mèdol.