Napbuf

M. Infant, noi petit; més petit del que hauria d'esser per l'edat que té.

Lloc: Lluçanès, Costa de Llevant, Igualada, Barc.

Petit.

Una criatura o una persona de poca alçada.

Persona que podríem definir-la com a rabassuda, una mica grassa, de caràcter alegre, tafaner, que sempre està pel mig, que sempre en té alguna per dir. També s'aplica als nens que per l'edat són més baixets que els altres. Potdser és un derivat de «rat-buf» o «rata d'aigua», petit rosegador amfibi, que s'alimenta d'arrels i fa caus a terra.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

De: Puig i Bosch, Ramon.

Font: E. Vilanova, vol XI, p61.

Criatura de poca alçada per l'edat que té.

Criatura petita en relació amb l'edat que té.

Lloc: Montblanc.

Criatura petita i rodanxona.

Lloc: Prats de Lluçanès.

Compost repetitiu i expressiu.

El diccionari d'lcover-Moll defineix el mot com egueix: «Infant, noi petit; més petit del que hauria d'esser per l'edat que té (Lluçanès, Costa de Llevant, Igualada, Barc.)».

Lloc: Vic (Osona).

Es diu a (d')una criatura que és més petita que les altres. Es diu també a (d')una persona de poca alçada.

Per qualificar una persona de baixa de mida. Sembla una degeneració de 'rat-buf', que és un rosegador molt petit amfibi, que s'alimenta d'arrels i viu també mig sota terra. Quan corre per l'aigua treu la punta del morro per respirar, i sembla que bufi.

Per a qualificar una persona de baixa de mida. De: Amades i Gelats, Joan.

Font: Paraules i modismes (1933).

Ésser molt baixa, una persona. | (Ésser un tap de barral, de tan xic com és no s'afigura, ésser esguerrat de llet, no alçar un pam de terra; Tresponts), ésser un esquitx, (ésser un taperot, un retall, un purrinyeu; Val).

Les dites alimentàries són emprades, generalment, per a fer comparances de caràcter negatiu, algunes vegades per fer al·lusions crítiques al físic de les persones.

Ésser de poca estatura.

Infant de poca alçada.

Criatura de poca alçada, sense arribar a ésser petita com un cigró.

Amb relació al físic o a la imatge exterior de les persones, tenim tot de recursos propis tan variats i expressius com ara…

Fam. Aquests noms alternatius s'empren, en registres informals, per a referir-se a persones baixes.

Sinònim: Tap de barral | Tap de bassa.

Es fa servir per referir-se a una persona baixeta i petita de manera despectiva, tot i que si parlem d’infants no és cap insult.

Criatura de poca alçada. No té res a veure amb els naps. És una assimilació espontània, derivada de 'rat-buf', pròpiament 'rata d'aigua', un compost de "rat(a)" i el llatí "bufo" 'gripau'

Nen petit.

Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).

Equivalent en castellà: Niño que, dada su edad, es más pequeño de lo que le corresponde.

Ser baix.

Persona de constitució física petita, però que es caracteritza pel seu mal caràcter o dolenteria. Persona de poc fiar. «Bual» de «bua» al segle XIV variant de «buba», «bubó» 'tumor'. En cap dels diccionaris estàndards hi trobem l'expressió, però sí «mala bua», amb igual significat.

Sinònim: Mala bua.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Un home petitó. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.

Aquells que sempre esperen saber alguna cosa nova d'algú per anar a explicar-ho al moment a algú altre, que parlen per fer parlar, que pregunten per saber, que gaudeixen de les reunions on es diu el que és i el que no és… Del que xerra molt, li agrada xafardejar, es fica on no el demanen, amb més bona intenció o menys, sigui home o dona.

Sinònim: És un xerrapetes.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Insults homologats. De: Joanot.

Sinònim: De tan xic com és no s'afigura | No alça (o puja) un pam de terra | Ser petit (o xic) com un aglà (o com el dit xic, o com una macarulla, o com una moscarreta) | Ser esguerrat de llet | Ser un escatxic (o un esquitx) d'home.

Equivalent en castellà: Ser un pitufo.

Petitet.

Lloc: Esparreguera.