Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1107. Editorial Selecta-Catalonia.
Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casar-se amb fadrina festejada
11 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1736.
Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-se amb fadrina festejada
2 fonts, 1951.
Ni albarda sense tafarra, ni fadrina festejada
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Ni albarda ni albardó sense tafarra, / ni casar en fadrina festejada
1 font, 1968.
Lloc: Gandia.
Ni albarda ni albardó sense tafarra, / ni casarme en fadrina festejada
1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada
1 font, 1992.
Ni albarda sense tafarra, ni escudella rescalfada, ni fadrina festejada
1 font, 2011.
Tafarra: Banda de cuir, cànem, etc., que completa la funció de la ventrera —subjectar la sella— passant per sota de la cua de la bèstia. Sense la tafarra la sella no manté estabilitat. La decoració d'aquest aparell, o de qualsevol altre, era motiu d'ostentació del cavaller. D'ací, en s. f., deriva la dita. En un altre temps, ara no tant, es mirava que la núvia fos de primera mà.
Lloc: País Valencià.
Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casar-se amb fadrina festejada
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casarme en fadrina festejada
1 font, 1736.
Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casarse en fadrina festejada
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.